Montse, per on començar ? Gràcies per la teva amistat i per la teva ajuda tots aquests anys compartits. Sempre segura que davant un projecte, una diada, una feina podríem comptar amb les teves idees brillants, originals, engrescadores,... Has estat un referent una mestra de mestres, és difícil la nostra tasca i alhora apassionant, el teu amor pels infants ha fet que tinguéssis a tothora la teva fita. Aquest curs he seguit les teves passes a la biblioteca en que has estat un referent, quina responsabilitat! Sort n'he tingut del teu acompanyament i sort n'ha tingut la nostra biblioteca. Gràcies. I ara el cicle inicial on tu t'has mogut gairebé tot el temps a l'escola, com gaudiré i esperaré els teus consells, suggeriments, les teves ajudes. Gràcies anticipades. M'agradaria recordar un personatge que ens va tenir ben entretinguts i enfeinats tot gaudint dels seus valors. El recordes oi?
"Trobem fàcilment amics que ens ajuden; de mica en mica formem part d'aquells que es mereixen que els ajudin"
Espero poder ser d'aquests darrers. Fins sempre amiga, mestra, estimada companya
Hola Montse, no se per on començar, són tants els anys que hem treballat juntes. Encara recordo els primers anys a l'edifici de l'institut, jo recient acabada la carrera d'història, però no havia treballat mai amb nens i nenes. Estava espantada, però de seguida vaig trobar gent, una d'elles tu, que em vàreu ensenyar moltes coses, com que estava a la classe amb vosaltres vaig escoltar, observar i aprendre tant... moltes gràcies per confiar en mi. Sempre m'has valorat i m'has encoratjat a millorar.
Passats els anys, el Jordi i jo vam tenir la gran sort que durant dos anys eduquessis amb nosaltres el nostre fill Pau. Gràcies un cop més. Encara recordo la primera tutoria. Com també recordo la teva gran tasca a la biblioteca, el diari de lectura (no tot lo polit que voldriem), el llibre que li vas recomamar quan va morir el meu pare... Bé no se que més dir, també saps que no sóc dona de moltes paraules, però el que si se que saps és que m'ha agradat molt compartir aquests més de 25 anys amb tu, un autèntic plaer. I que t'estimem. Ara a gaudir de la jubilació. Molts petons i moltes abraçades.
Hola Montse, sóc el Bernabé, pare del Xavier Hernández, pare de la Marina i l'Adrià Hernández. El meu record és la teua total dedicació al Xavi i als seus companys. Posteriorment hem coincidit en els nostres passejos nocturns, tu amb el teu gos i jo amb la meva soledat. Gràcies per tot i que tinguis una molt profitosa jubilació.
Hola Montse, sóc la Clàudia Gallart i et vull deixar el lema del meu curs aquest any, segur que t'agradarà "Coneix-te, accepta't, supera't" Sant Agustí
I, de part de la meva abuela, "disfruta de este tiempo de jubilación con tu marido"
Clàudia (filla de la Gabriela) i Nieves (mare de la Gabriela)
Hola SúperGuapa, quan aquesta cançó començava a sonar, tu començaves a fer de mestra i jo estava al cicle mig.... Ara tu et jubiles i jo continuo estant al cicle mig.....
Hola Montse vàrem tenir la sort de conèixer-te com a mestra de les nostres filles, vas ser de gran ajuda tan en els moments bons com en els més complicats, doncs en vam tenir de tots colors . Des d'aleshores a casa sempre has estat la Montse . Al cap dels anys el destí va fer que durant uns mesos fossis companya de feina i vaig poder comprovar en primera persona la teva bondat, la teva capacitats d'ajuda i el teu saber fer. Molt agraïts per tots i espero que en el nou camí que has empres tinguis tota la sort i felicitat que et mereixes. Una forta abraçada, Antoni, Marta, Laia i Marta Joana.
Sóc el Pau A. de segon, ets la millor professora de totes perque tot el que hem fet amb tu ha estat molt bonic. Et trobarem molt a faltar, t'estimem molt i fins i tot el meu germà Albert abans de fer les coses recorda els teus consells.
Una mestra EFICIENT, TREBALLADORA, ACTUAL, DOLÇA, ATENTA, OBERTA, IMPLICADA, ORGANITZADA, DESPERTA, BIBLIOTECÀRIA, BLOCAIRE ... i tantíssimes coses més!!
Quan diem que treballem a l'escola Sant Jordi tothom ens parla de tu, de la teva gran saviesa i de la teva magnífica tasca que com a mestra que has dut a terme durant tants anys...
Ets una persona i una mestra excel·lent i excepcional i de ben segur que la teva empremta sempre serà a l'ànima de l'escola i a la dels nens i nenes i a totes les persones que hem tingut el gust de conèixer-te.
Per acabar només dir-te que ens agradaria poder jubilar-nos amb el mateix esperit i vitalitat que tens tu, que estimes l'escola i estimes els nens i les nenes.
El bagatge que deixes perdurarà i ens serà molt útil i necessari.
Excel·lent mestra és aquella que, ensenyant poc, fa nèixer en l'alumne un gran desig d'aprendre
Aquest Nadal, a l'escola vau aconseguir una cosa molt difícil: posar una abraçada en una capseta! Ara, em toca a mí, fer una altra cosa molt difícil: escriure i descriure la meva gratitud envers tu, Montse. No sé si cabria en una capseta, o, potser m'aniria millor una calaixera. Saps? una d'aquelles antigues amb molts calaixets, i portetes, i compatirments amagats... Perquè tinc moltes classes de "gràcies" per donar-te: per la teva serenor, per l'afecte intens que respirava el meu fill a les teves classes, per l'amor als llibres, per la visió optimista i oberta del món que transmets, per la saviesa que hi ha darrera de les coses que fas, per formar part de la vida de l'escola, perquè saps, que sovint, una mirada val més que moltes paraules... Gràcies Sílvia
Hola Montse. Els grans llibres (de literatura i no ficció) ens reporten móns i personatges fantàstics, però és entre les seves línies que s'hi escolen els pensaments, emocions, reflexions que amaren als lectors. Sense aquest fet només serien cel·lulosa buida. Aquí és on les mestres com tu has estat, com tu ets, hi heu assolit un èxit fonamental. Gràcies al teu amor pels llibres i a la passió com has transmés coneixement als nostres fills i filles, aquests han fet un pas de gegant per saber llegir amb maduresa, per aprendre a llegir aquest món meravellós i escriure'n un de millor encara...
Gràcies de tot cor i que tinguis una vida plena.
Ja fa uns quants anys que vaig fer de monitor a l'Escola... però encara recordo com si fos ahir tot el que vaig aprendre escoltant i mirant com et relacionaves amb els nens.
Vull compartir amb tu una cita del meu llibre estimat; "El Petit Príncep" d'Antoine de Sant-Eupéry:
Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls...
Moltíssimes gràcies per regalar-me tantíssimes coses essencials.
Una abraçada,
Hola, Montse!
Ja saps que, a mi, el que m'agrada són les juguesques i fer barrinar el magí. A més del poema he pensat que podria fer una endevinalla audiovisual. I qui millor que els teus darrers alumnes per ajudar-me. Pensat, dit i fet, avui a la darrera classe del curs.
Una abraçada de tot Segon, el Juan i el Joan Ramon
Aquest és el nom que l'Àlex Garcia ha volgut donar-li a aquesta entrada. Deu ser el que sent quan escolta el teu nom i el relaciona amb la teva persona. I no és d'extranyar, perquè aquest és, amb molts altres, un sentiment que es genera al nostre cor quan parlem de tu.
Ens agradaria regalar-te amb aquestes quatre linies, un record que quedés amb tu per sempre i que et fes pensar, que has estat una persona molt influent i molt important en les nostres vides.
Compartir moments a classe, a la biblioteca, a les sortides, a les colònies, de ben segur que ha nodrit als nostres fills d'una dosi extrema d'amor, amistat, respecte, empatia i humanitat que costarà molt de tornar a trobar.
Ets una gran persona i una professional excepcional, carregada de coneixements i sobretot de valors que has sapigut transmetre als nostres fills. Per la nostra part no podem fer res més que donar-te les gràcies per haver entrat a les nostres vides i haver deixat un rastre impossible d'esborrar.
Esperem de tot cor, que disfrutis d'aquesta nova etapa de la vida i que gaudeixis de cada moment fent el que més t'agradi. Disfruta del teu present perquè com indica el seu nom, és un regal.
Un petonàs molt gran de la familia Garcia-Jurado.
PD- Si sapiguessis els dies que ens ha costat trobar una estona per escriure al blog.. i ara, quan els grans ja hem acabat d'escriure, els petits s'han quedat adormits al sofà! Ufff. Bé doncs, t'escric el que m'ha dit l'Àlex: -Ja li has dit a la Montse com me sento? Ja no la tornaré a veure més, o vindrà a veure'ns de tant en tant com fa la Teresa? Podem posar-li una cançó al blog? Segur que si li posem la del Rossinyol farà una gran rialla. Estic trist per no tornar a tenir-la de mestra, és tan bona... M'encantaria enviar-li una abraçada desde el blog, podem?
Així que... una abraçada virtual i un tarareig imaginari de Rossinyol, que vas a França, Rossinyol...
La Júlia i el Gerard sempre parlen meravelles de tu i et voldrien de mestra per sempre, guiant-los, estimulant la seva imaginació i aportant-los confiança en si mateixos, com tu saps fer.
Perquè es nota que qui sap ensenyar, estima. Et desitgem el millor.
Sóc el Jaume gràcies a tu vaig aprendre a llegir més bé. M'agradaven els comentaris que em posaves al diari de lectura i així m'animaves a llegir. Sempre et tindré al cor. Encara que no has estat mestra del Jaume sempre hem estat en contacte a través de la biblioteca, hem compartit alguna sortida de cicle. Per mi sempre has estat un referent de la nostra escola, aquesta manera de treballar, aquesta calma que transmets i aquesta gran passió pels llibres i la lectura que encomanes. Moltes gràcies per tota la dedicació i molta sort en aquesta etapa que encetes ara! Una abraçada Iolanda
Fa uns anys que et vaig conèixer tan autèntica, dinàmica, bona persona, predisposada sempre a donar un cop de mà. Després de donar una i mil voltes, t'he retrobat i em vaig alegrar al retrobar la mateixa persona que havia conegut. Ara diu que te'n vas, que has decidit deixar l'escola i dedicar més temps a la gent que estimes, a les teves aficions, a viure de manera més tranqil·la i sosegada. Només desitjar-te el millor en aquesta etapa de la vida i donar-te les gràcies per haver-me permès compartir aquest temps amb tu, haver-me escoltat quan ho necessitava, haver-me ajudat quan t'ho demanava i donar-me lliçons de vida en tantes i tantes ocasions. Que siguis molt feliç.
Hola Montse, soc el Pau Mateo. T' anyoro molt, mas ensenyat moltes coses. Gracies per aberme ensenyat tant, i Per aixo te fet aquest regalet:
Hola Monse soc l, Anna animat manrecordare de tu sempre e fet acest dibuix per tu adeu . Anna
Com pots veure t'has fet un lloc en el cor dels nostres fills...especialment en el del Pau.Tan sols et volem donar les gràcies per fer la teva feina amb tanta dedicació i amor, gracies per els teus savis consells, per la teva implicació, per despertar la curiositat lectora del Pau.. i per moltes coses mes ..sempre ho recordarem... Et desitgem lo millor en aquest nou camí, que just comences.. Jaume i Cristina.
Hola Montse, soc l'Èlia. M'ha agradat molt poder estar tots aquests anys amb tu i aprendre moltes coses. M'has ensenyat a gaudir de la lectura. Gràcies a tu vaig iniciar el "diari de lectura". D'aquesta manera he pogut veure l'evolució de la meva lletra, els dibuixos que he fet i tenir un record dels llibres que he llegit al llarg del temps. Per a mi també és un tresor, tal com dius en alguns dels comentaris al diari. Per això, a l'hora de dir-te fins aviat i de enviar-te un regal, he pensat en donar-te el meu tresor, que és ara també el teu tresor. Una abraçada molt forta i records de tota la família.
El 5 d'abril vostè va fer seixanta anys. Arribar a la sisena desena implica, enguany, poder-se jubilar. Sap que no sóc persona de grans discursos, però avui vull compartir alguna de les senzilles sensacions que hem viscut aquests anys.
Les sortides amb els nens ens han regalat passejades memorables, com la de Margalef, a la comarca del Priorat. La recorda?
I quan vam descobrir casualment la Vinya dels Artistes a la Pobla de Cérvoles? Doncs en aquesta vinya màgica he trobat La Sargantaneta, la barqueta en la que Carles Santos gaudia de la mar... Ara navega per damunt de les alzines.
Vostè és una dona de mar i de terra endins.Aquests anys compartits al cicle inicial ha demostrar gran mestratge en tot tipus d'estats de la mar. Li desitjo la millor navegació possible acompanyada del senyor H. Atentament.
Hola Montse, sóc l' Adrià Torrelles de quart, vull que sàpigues que ets la professora que m'ha agradat més de totes les que he tingut.
El record més íntim va ser quan a un examen de medi vaig trencar un llapis i quan t'ho vaig dir plorant, no em vas dir res dolent ni em vas castigar i en canvi, em vas consolar.
Quan ens vas dir com havíem de fer flotar una moneda amb plastilina al damunt de l'aigua, se'm va ocórrer de fer una barca amb la plastilina i posar una moneda al damunt i quan va funcionar em vas ficar una nota a l'agenda de que era molt bon científic, i això em va agradar molt.
Adéu Montse, arreveure! Et trobaré a faltar.
Hola, Montse! Som la família València-Cerón, del Roc de P5. No ens coneixem personalment, però n'hem sentit a parlar tant de tu i tan bé que sembla que n'haguem tingut l'oportunitat. Ens sap molt greu fer tard, i que el Roc no hagi tingut l'ocasió de compartir estones amb tu, però ens reconforta saber que a l'escola hi queda la teva empremta i que de ben segur ell se'n gaudirà.
Te'n recordes aquell dia que vaig llegir aquell llibre del conillet ?.
I quan et vam cantar aquella cançó tan bonica del rossinyol ?.
Em va agradar quan et vaig veure tant contenta i emocionada...ets la millor professora del món !!!
Marc Chavarri Espejo
Hola,
Espero que de tant en tant ens vinguis a visitar per que t'estimo molt.
Encara recordo aquell primer dia que ens feies llegir un conte i ens gravaves, estavem mes nerviosos...però tú ens tranquilitzaves fent-nos gaudint de la lectura !!!
Quan et jubilis del tot no t'oblidare mai.
Des de l’any 2001 que l’atzar va fer que els
nostres camins es creuessin. Un dia d’hivern ens vam creuar les mirades com a
company i companya dins la mateixa escola, escola on ara, aquestes mirades de
company i companya s’han acabat i han passat a ser mirades d’amistat, respecte,
admiració i orgull davant una de les millors mestres que mai he conegut.
Sóc home de poques paraules, més aviat escolto
aquelles que em deixa sentir el vent. Per això avui i des d’aquest espai et
vull donar les gràcies amb paraules, versos i poemes...
... amb tot allò que t’agrada a tu.
De ben segur que aquestes lletres ja les has
escoltades però...
... potser no en aquest ordre ni dient el que
diuen avui, ara i aquí.
A L’AMIGA QUE DEIXA EL POBLE
Trist i abatut per un dolor que em neguiteja,
com a vençut, sense deixar anar cap queixa,
amb el cap alt, però a mitja veu, per semblar
normal,
t’he dit adéu.
Sé de tantes claus allunyades per força dels
seus panys,
de portes closes, de llars tancades des de fa
tants anys.
I ara tu has emprés el camí, no saps com és de
dur
haver de repetir.
El poble estreny i creixen sense parar els
erms.
El temps empeny i jo vull trobar uns altres
rems,
un nou camí sense tardança
per trobar-me aquí amb confiança
jo, potser demà vindré amb tu amb recança.
Tu te’n vas i jo, a mitja veu,
sortint-te del pas,
et vull dir,
adéu.
Adéu amiga que te’n vas amb l’esperança dins
teu
d’un retorn que mai faràs, sí, tu dius que
tornaràs
Però, ai amiga, jo et dic adéu.
Adolf Costafreda (Artesa de Lleida)
Després de les paraules d’un veí del meu poble
vull acabar dedicant-te “L’última rosa” de Màrius Torres.
L’ÚLTIMA ROSA
Obrint sota la pluja la seva carn morada,
secreta, en el jardí deshabitat i clos,
tan nua, en l'olorosa misèria del seu cos,
desesperadament l'última rosa es bada.
Tot és, al seu entorn, corrupció i repòs.
¿Qui féu créixer en la branca, ja quasi despullada,
el botó destinat a obrir-se a l'arribada
de l'orba estació que condemna les flors?
Ningú no et sabrà mai, poncella de novembre!
¿Per què la teva heroica voluntat de florir,
si tot el món és fred i hostil com el jardí?
-L'atzar no sap on va ni quines llavors sembra.
El seu pas és feixuc. Camina poc a poc,
sobretot pels camins que no duen enlloc.
Màrius Torres (Lleida 1910- Sant Quirze Safaja
1942)
Per tu Montse, per l’amiga que deixa l’escola
i per una de les últimes roses.
Durant aquests 6 anys, he aprés amb tu a estimar els llibres i a fer més divertida la lectura, amb tu vam començar el diari de lectura i l'hem continuat fins ara, a 6è, hi ha d'altra gent que n'ha gastat 2 o fins i tot 3, però jo només n'he escrit un encara no l'he acabat! però igualment es una de les coses més boniques que tinc, quan sigui gran, ho llegiré i em farà molta gràcia i me'n recordaré dels moments en que els llegia, els escrivia i després tu me'ls corregies! En aquesta foto me'n recordo, que em vaig deixar el llibre que havia de llegir i em vas renyar, vaig tenir que llegir un llibre de la biblio que no tenia preparat. Gràcies per haver-me ensenyat a llegir tant, t'estimem Montse.
Mar Anglada Serradó 1er 2008 2on 2009 6è 2013
El Sant Jordi és això, la biblio, els mestres que deixen un record gran i la seva qualitat humana als nen i les nenes, la col.laboració dels pares en tasques que els impliquen, etc. Tot això només ho saben fer persones implicades, i amb molta força, amb la gran feina que és ensenyar a ser grans persones als nostres nens i nenes. Gràcies per acompanyar-los en aquesta etapa i ensenyar-los tot allò que tu saps, sobretot com diu la Mar, en la lectura, que és una gran font d'aprenentatge. Ara el Rossinyol vola cap a un descans merescut. Vicent Anglada Barbé
Montse, vaig estar 2 anys amb tu i em va agradar molt
l’obra de teatre que vam fer a 2n perquè ens la vas deixar inventar, triar els
personatges i triar els vestits. També m’agradava molt quan ens llegies
lectures. Crec que la biblioteca la cuides molt bé.
Adéu Montse.
Marc Blasi
De fet, el Marc ho diu tan clar en el seu petit
escrit... els has deixat inventar, triar, fer, pensar, sentir i sobretot els
has deixat ser, sempre envoltats de la teva mirada experta i del teu saber fer.
I a mi, Montse, a través del meu fill i del blog del
cicle inicial, m’has deixat entrar a la teva classe i, així, m’he pogut
impregnar del teu entendre la vida a l’aula, de com aprofites el desig
d’aprendre dels teus i les teves alumnes, de com qualsevol situació quotidiana
es converteix en la millor situació d’aprenentatge, de la teva passió per la
lectura, del teu viure i sentir l’escola i de la teva generositat.
Moltíssimes gràcies!
Eva
Et vaig conèixer fa 17 anys, quan feia de monitor de
menjador a l’escola Sant Jordi. Ja en aquells moments vaig poder gaudir del
teus coneixements i comprovar el teu tracte exquisit amb els nens i nenes, la
teva paciència, la teva capacitat per generar i potenciar les seves ganes
d’aprendre. En aquells dies, i sense jo saber-ho massa, mestres com tu vareu
fer que tingués el convenciment que, si un dia era pare, voldria formar part
d’aquest projecte que és l’escola Sant Jordi. Així va ser i ara ja hi som. Hem
tingut la gran sort que el Marc hagi passat dos anys amb tu, dos anys que, sense cap mena de dubte, l’han
ajudat a créixer i a ser millor persona.
Hi ha gent que deixa empremta en les persones, tu ets d'aquest tipus de gent i nosaltres hem tingut la sort de que passessis per les nostres vides.
Una abraçada molt forta
Ester i Òscar
Montse hauries de veure els meus treballs, estan nets, sense tatxots... és increible!, però una cosa si, tot canviarà quan marxis, sobretot la biblioteca perquè avui m'he trobat un llibre plorant perquè et trobava a faltar. Potser no seré un llibre, però em passa el mateix.
Salut Montse, per endavant una forta abraçada i donar-te la benvinguda al club dels sèniors.
Encara que sembli estrany per a tu i per mi, la roba també ens connecta, recordes? el vestit comprat a Igualada i el mocador de coll que encara conservo.
Gràcies pel temps passat a prop teu compartint el mestratge.
Hola Montse,
torno a ser la del vídeo del Justin Timberlake, estic asseguda a la terrassa de casa veient passar els cotxes i la quantitat de gent que passeja i he pensat que la vida es succeeix dolçament i lenta... mira i he decidit compartir-ho amb tu. Semblem tan indispensables quan ens creiem imprescindibles!... I, som tan substituïbles, sort en hi ha!.
Fins un altre moment.
Passió, dedicació, vocació, constància, i professionalitat, tots aquests i més ingredients que has sabut sembrar en el teu magisteri durant tots aquests anys. T'estimem Montse!
Amb aquest vídeo et retornem una petita part del que tu has sabut donar.
Gràcies.
Família Duaigües
.jpg)
