no se per on començar, són tants els anys que hem treballat juntes. Encara recordo els primers anys a l'edifici de l'institut, jo recient acabada la carrera d'història, però no havia treballat mai amb nens i nenes. Estava espantada, però de seguida vaig trobar gent, una d'elles tu, que em vàreu ensenyar moltes coses, com que estava a la classe amb vosaltres vaig escoltar, observar i aprendre tant... moltes gràcies per confiar en mi. Sempre m'has valorat i m'has encoratjat a millorar.
Passats els anys, el Jordi i jo vam tenir la gran sort que durant dos anys eduquessis amb nosaltres el nostre fill Pau. Gràcies un cop més. Encara recordo la primera tutoria. Com també recordo la teva gran tasca a la biblioteca, el diari de lectura (no tot lo polit que voldriem), el llibre que li vas recomamar quan va morir el meu pare...
Bé no se que més dir, també saps que no sóc dona de moltes paraules, però el que si se que saps és que m'ha agradat molt compartir aquests més de 25 anys amb tu, un autèntic plaer. I que t'estimem.
Ara a gaudir de la jubilació.
Molts petons i moltes abraçades.
Esther m'emociones.
ResponEliminaAmb tu a l'aula vam aprendre moltes coses. Tu vas ser un motor que motivava als nens i a les nenes a voler aprendre a cuinar. A vegades em vénen records plens d'aromes deliciosos.
Jo també estava espantada de tenir-vos com a pares d'un alumne meu.
Sentia que potser no estava a l'alçada que us mereixíeu. Però en Pau m'ho va posar fàcil. La seva alegria, innocència, bondat... feia molt fàcil la meva feina. (La polidesa s'adquireix quan un creu que ho necessita, no quan es vol imposar.) De ben segur que ara ja tot va sobre rodes. Només cal veure la foto. M'encomana l'alegria i les ganes de fer, a partir d'ara, més feina que abans! ;-)
Una dolça abraçada.