Aquest Nadal, a l'escola vau aconseguir una cosa molt difícil: posar una abraçada en una capseta!
Ara, em toca a mí, fer una altra cosa molt difícil: escriure i descriure la meva gratitud envers tu, Montse.
No sé si cabria en una capseta, o, potser m'aniria millor una calaixera. Saps? una d'aquelles antigues amb molts calaixets, i portetes, i compatirments amagats...
Perquè tinc moltes classes de "gràcies" per donar-te: per la teva serenor, per l'afecte intens que respirava el meu fill a les teves classes, per l'amor als llibres, per la visió optimista i oberta del món que transmets, per la saviesa que hi ha darrera de les coses que fas, per formar part de la vida de l'escola, perquè saps, que sovint, una mirada val més que moltes paraules...
Gràcies
Sílvia
Sílvia, gràcies, gràcies, gràcies...
ResponEliminaSi algú es mereix agraïments ets tu. La becària bibliotecària més ben disposada i eficient del món! ;-)
En Víctor ha tingut molt paciència durant els dos anys que va estar amb mi. Ara, quan me'l trobo per l'escola em sento una de les persones més ben tractades i respectades del món! La seva discreta afectuositat em reconforta i m'agrada veure'l perquè em fa feliç.
Desitjo Sílvia que continuïs veient el costat bo de les persones.
Em sento molt afortunada d'haver-te conegut. Una dolça abraçada.