Hola Montse,
torno a ser la del vídeo del Justin Timberlake, estic asseguda a la terrassa de casa veient passar els cotxes i la quantitat de gent que passeja i he pensat que la vida es succeeix dolçament i lenta... mira i he decidit compartir-ho amb tu. Semblem tan indispensables quan ens creiem imprescindibles!... I, som tan substituïbles, sort en hi ha!.
Fins un altre moment.
I succeeix dolçament, lenta i plàcida quan es comparteix amb tu!
ResponEliminaTota la raó, perquè som tan substituïbles la vida és com és.