Estimació

Hola Montse,

Aquest és el nom que l'Àlex Garcia ha volgut donar-li a aquesta entrada. Deu ser el que sent quan escolta el teu nom i el relaciona amb la teva persona. I no és d'extranyar, perquè aquest és, amb molts altres, un sentiment que es genera al nostre cor quan parlem de tu.

Ens agradaria regalar-te amb aquestes quatre linies, un record que quedés amb tu per sempre i que et fes pensar, que has estat una persona molt influent i molt important en les nostres vides.

Compartir moments a classe, a la biblioteca, a les sortides, a les colònies, de ben segur que ha nodrit als nostres fills d'una dosi extrema d'amor, amistat, respecte, empatia i humanitat que costarà molt de tornar a trobar.

Ets una gran persona i una professional excepcional, carregada de coneixements i sobretot de valors que has sapigut transmetre als nostres fills. Per la nostra part no podem fer res més que donar-te les gràcies per haver entrat a les nostres vides i haver deixat un rastre impossible d'esborrar.

Esperem de tot cor, que disfrutis d'aquesta nova etapa de la vida i que gaudeixis de cada moment fent el que més t'agradi. Disfruta del teu present perquè com indica el seu nom, és un regal.

Un petonàs molt gran de la familia Garcia-Jurado.

PD- Si sapiguessis els dies que ens ha costat trobar una estona per escriure al blog.. i ara, quan els grans ja hem acabat d'escriure, els petits s'han quedat adormits al sofà! Ufff. Bé doncs, t'escric el que m'ha dit l'Àlex: -Ja li has dit a la Montse com me sento? Ja no la tornaré a veure més, o vindrà a veure'ns de tant en tant com fa la Teresa? Podem posar-li una cançó al blog? Segur que si li posem la del Rossinyol farà una gran rialla. Estic trist per no tornar a tenir-la de mestra, és tan bona... M'encantaria enviar-li una abraçada desde el blog, podem?

Així que... una abraçada virtual i un tarareig imaginari de Rossinyol, que vas a França, Rossinyol...