Hola Montse, sóc l' Adrià Torrelles de quart, vull que sàpigues que ets la professora que m'ha agradat més de totes les que he tingut.
El record més íntim va ser quan a un examen de medi vaig trencar un llapis i quan t'ho vaig dir plorant, no em vas dir res dolent ni em vas castigar i en canvi, em vas consolar.
Quan ens vas dir com havíem de fer flotar una moneda amb plastilina al damunt de l'aigua, se'm va ocórrer de fer una barca amb la plastilina i posar una moneda al damunt i quan va funcionar em vas ficar una nota a l'agenda de que era molt bon científic, i això em va agradar molt.
Adéu Montse, arreveure! Et trobaré a faltar.
Adrià Torrelles.
Adrià! No exageris!
ResponEliminaTens molta memòria. A vegades sé que no actuava tant bé com tu expliques. Però la meva intenció era intentar que fóssiu encara més bones persones i que tinguéssiu moltes ganes d'aprendre de tot.
De notes bones a l'agenda n'hauria d'haver posat més. L'excusa de que no hi ha prou temps per a fer-ho tot com un vol, no m'acaba de consolar mai.
Estic contenta, però, de que tinguis bons records.
Jo quan penso amb tu també els tinc i a més a més, ben plens d'energia! ;-)
Petons