Montse, vaig estar 2 anys amb tu i em va agradar molt
l’obra de teatre que vam fer a 2n perquè ens la vas deixar inventar, triar els
personatges i triar els vestits. També m’agradava molt quan ens llegies
lectures. Crec que la biblioteca la cuides molt bé.
Adéu Montse.
Marc Blasi
De fet, el Marc ho diu tan clar en el seu petit
escrit... els has deixat inventar, triar, fer, pensar, sentir i sobretot els
has deixat ser, sempre envoltats de la teva mirada experta i del teu saber fer.
I a mi, Montse, a través del meu fill i del blog del
cicle inicial, m’has deixat entrar a la teva classe i, així, m’he pogut
impregnar del teu entendre la vida a l’aula, de com aprofites el desig
d’aprendre dels teus i les teves alumnes, de com qualsevol situació quotidiana
es converteix en la millor situació d’aprenentatge, de la teva passió per la
lectura, del teu viure i sentir l’escola i de la teva generositat.
Moltíssimes gràcies!
Eva
Et vaig conèixer fa 17 anys, quan feia de monitor de
menjador a l’escola Sant Jordi. Ja en aquells moments vaig poder gaudir del
teus coneixements i comprovar el teu tracte exquisit amb els nens i nenes, la
teva paciència, la teva capacitat per generar i potenciar les seves ganes
d’aprendre. En aquells dies, i sense jo saber-ho massa, mestres com tu vareu
fer que tingués el convenciment que, si un dia era pare, voldria formar part
d’aquest projecte que és l’escola Sant Jordi. Així va ser i ara ja hi som. Hem
tingut la gran sort que el Marc hagi passat dos anys amb tu, dos anys que, sense cap mena de dubte, l’han
ajudat a créixer i a ser millor persona.
Que tinguis molta sort, Montse.
Enric
Marc, Eva i Enric, em deixeu sense paraules.
ResponEliminaSóc molt afortunada d'haver-vos conegut.
Eva va estar un plaer compartir la comissió de biblioteca i poder beneficiar-me de les teves propostes bibliotecàries. Si m'enyoro sempre puc prémer el play del vídeo i veure't i escoltar-te.
Enric, a la meva memòria tinc ben guardades les colònies al càmping de Prades, acompanyada d'un monitor que prometia saviesa artística.
Marc, recordo la teva mirada quan jo llegia algun dels contes que t'agradaven. El que més em plaïa, però, era sentir-te llegir i veure com t'apassionaves fent teatre.
Una dolça abraçada. També n'hi ha per l'Ares! ;-)